Trompa

Hi havia una vegada en un castell un nen petit  que es passava molt de temps vigilant des de dalt d’una torre, per veure si els venien a atacar.Com que a vegades s’avorria vigilant, molts cops s’empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S’hi va acostar i va començar a cridar:

-Socors! ens ataquen!

Els cavallers, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre nen que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del nen. Realment no atacava ningú. I es van enfadar, i molt!

Quan ja els vilatans i els cavallers del poble se n’anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar i a tocar la seva trompa!

- Socors!Socors! ens ataquen! (tutututututu)

Els vilatans i els cavallers, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap al noi i preparats a la seva posició de defensa a les muralles del castell per auxiliar-lo i defensar-ser.Pensant que, aquest cop si, els atacaven i realment necessitaven de la seva ajuda per defensar el poble.

Però en arribar a les seves posicions, van veure’l per terra, rient de veure’ls  córrer armats amb el que van trobar. Els vilatans i els cavallers , aquest cop es van enfadar encara més. I se’n van anar.

L’endemà, el noiet va tornar a vigilar a la torre del castell. Encara reia quan recordava córrer als vilatans i als cavallers. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se l’enemic. Una tropa d’exercits ben armats preparats per conquerir el poble i destruir les muralles del castell. La por li va enviar el cos. En veure que s’acostaven cada cop més, va començar tocar la Trompa!

- (tututututututututututu) Auxili! (tutututututututututututtutu)

Però el poble, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El nen va veure com l’exercit ja estava apunt d’atacar, i tocava la seva trompa cada cop més desesperat. (tutututututututututu) – però els vilatans en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el l’exercit destruïa les muralles del castell. Aquell jove mai més va tornar a dir cap mentida i únicament tocava la trompa quan era signe d’alerta.

Aquesta entrada ha esta publicada en General, Vent metall. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.