Hi havia una vegada en un castell, un nen que es passava molt de temps vigilant des de dalt d’una torre, per veure si els venien a atacar. Com que a vegades s’avorria vigilant, molts cops s’empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona idea divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S’hi va acostar i va començar a cridar:
– Socors! Ens ataquen!
Els cavallers van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar al pobre nen que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat una broma pesada del nen. Realment no atacava ningú, i es van enfadar, i molt!
Quan ja els vilatans i els cavallers del poble se n’anaven, al nen li va fer tanta gràcia la broma que va pensar a repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar i a tocar la seva trompa!
– Socors! Socors! Ens ataquen!
Els vilatans i els cavallers, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap al noi i preparats a la seva posició de defensa a les muralles del castell per auxiliar-lo i defensar-se. Pensant que, aquest cop, si els atacaven i realment necessitaven de la seva ajuda per defensar el poble.
Però en arribar a les seves posicions, van veure’l per terra, rient de veure’ls córrer armats amb el que van trobar. Els vilatans i els cavallers, aquest cop es van enfadar encara més. I se’n van anar.
L’endemà, el noiet va tornar a vigilar a la torre del castell. Encara reia quan recordava córrer als vilatans i als cavallers. Però no va comptar que aquell dia sí que va veure acostar-se l’enemic. Una tropa d’un exèrcit ben armat, preparats per conquerir el poble i destruir les muralles del castell. La por li va envair el cos i en veure que s’acostaven cada cop més, va començar a tocar la trompa!
– Auxili!
Però el poble, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.
El nen va veure com l’exèrcit ja estava a punt d’atacar i tocava la seva trompa cada cop més desesperat. Encara que els vilatans en van continuar sense fer cas.
I va ser així com va veure, impotent, com l’exèrcit destruïa les muralles del castell. Aquell jove mai més va tornar a dir cap mentida i únicament tocava la trompa quan era signe d’alerta.
Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts de la peça musical, La Chasse, de Paul Koepke i la trompista que s’escolta és Emma Mudgett.