Arpa

Hi ha via una vegada, en un regne molt gran, un rei que li encantava la música. Sempre estava cantant, xiulant cançons. Fins i tot al seu palau tenia més de 1.000 intruments en una sola habitació, però cap d’ells l’acabava de convèncer, aleshores…Un dia el rei va decidir anar a buscar per tot el món el millor instrument que hi hagués. Va emprendre el viatge i va anar passant poble per poble preguntant a la gent:

– Quin és l’instrument que sona millor en el teu poble?

– Jo tinc un timbal que sona molt bé ( li va dir un noi de Collbató)

– Jo tinc un violí que quan sona els ocells canten ( li digué una noia d’Alemanya)

– Jo tinc un contrabaix que t’omple de joia ( li digué un avi de les Illes Balears)

(…)

Però tots aquells instruments ja els tenia a palau. El rei ja estava cansat de viatjar d’una punta a l’altre fins que un dia es va trobar amb un mag que li va lliurar un arpa. La va portar a palau, encisat per la seva bellesa. Però ell no la sabia tocar, aleshores van fer cridar al millor music de corda de la cort i quan va començar a tocar… estava desafinada, molts altres músics van provar i van coincidir que no servia per res i havia estat un engany, així que es van desfer de l’arpa tirant a les escombraries a aquella bellesa.

Van passar uns dies i una nena molt pobra mentre passejava pel carrer, va trobar l’arpa, i encara que no sabia tocar, va decidir intentar-ho. Tocava i tocava durant tot el dia, durant mesos i anys, sempre desafinant, però fent-ho millor cada vegada. Fins que un dia, de sobte, l’arpa va començar a entonar les melodies més meravelloses, doncs era un arpa màgica que només estava disposada a tocar per qui de debò posés interès i esforç. El rei va arribar a escoltar la música, i va manar cridar a la nena. Quan va veure l’arpa, es va omplir d’alegria, i en aquell moment va nomenar a la nena com el seu músic particular, omplint de riqueses a ella i a la seva família.

Informació arpa (registre, història, com sona,parts)