Hi havia una vegada, en un regne molt gran, un rei que li encantava la música. Sempre estava cantant, xiulant cançons. Fins i tot en el seu palau tenia més de 1.000 instruments en una sola habitació, però cap d’ells l’acabava de convèncer. Llavors, un dia el rei va decidir anar a buscar per tot el món el millor instrument que hi hagués. Va emprendre el viatge i va anar passant poble per poble preguntant a la gent:
GUITARRA
– Quin és l’instrument que sona millor en el teu poble?
– Jo tinc una guitarra que sona molt bé – li va dir un noi de Collbató.
VIOLÍ
Viatjant i viatjant, una noia d’Alemanya li va dir al rei:
– Jo tinc un violí que quan sona els ocells canten.
(…)
ARPA
Però tots aquells instruments ja els tenia al palau. El rei ja estava cansat de viatjar d’una punta a l’altre fins que un dia es va trobar amb un mag que li va lliurar un arpa. La va portar al palau, encisat per la seva bellesa. Però ell no la sabia tocar, aleshores va fer cridar al millor músic de corda de la cort i quan va començar a tocar… estava desafinada. Molts altres músics van provar i van coincidir que no servia per res i havia estat un engany, així que es van desfer de l’arpa tirant-la a les escombraries.
Van passar uns dies i una nena amb els cabells rossos i molt pobre, mentre passejava pel carrer, va trobar l’arpa, i encara que no la sabia tocar, va decidir intentar-ho. La tocava i tocava durant tot el dia, durant mesos i anys, sempre desafinant, però fent-ho millor cada vegada. Fins que un dia, de sobte, l’arpa va començar a entonar les melodies més meravelloses, ja que era una arpa màgica que només estava disposada a tocar per qui de debò posés interès i esforç. El rei va arribar a escoltar la música, i va manar cridar a la nena. Quan va veure l’arpa, es va omplir d’alegria, i en aquell moment va nomenar a la nena com el seu músic particular, omplint de riqueses a ella i a la seva família.
Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts de la peça musical, La Fille aux cheveux de lin, de Claude Debussy i l’arpista que s’escolta és Héloïse de Jenlis.