Conte per muntar un clarinet pas a pas mentre expliquem el conte.
Hi havia una vegada en un poble petit una nena que no sabia què fer. La nena estava molt avorrida perquè no hi havia gaires infants de la seva edat. Llavors, com que a ella li encantàvem els animals va decidir recollir unes quantes formiguetes. Però tenia un problema, no sabia com endur-se-les a casa, aleshores buscant i buscant per casa va trobar una petita capseta (barrilet) per posar les formiguetes. Va deixar la capseta a terra, però les formigues no entraven. Què podia fer? Llavors un avi que passava per allà li va dir:
– Per què no li poses una mica de mel dins la capseta? La mel és molt dolça i a les formiguetes els agrada molt.
I així ho va fer i un munt de formigues van entrar dins de la capseta. I com la podia tapar? Doncs amb una canya (llengüeta). Van passar els dies i la nena ja es va cansar de les formiguetes i les va tornar al camp. Llavors, van passar els anys i la nena es va fer gran, fins i tot ja anava a la universitat. Un dia va obrir un calaix de la seva habitació i va trobar aquella capseta de quan ella era petita on guardava les formiguetes. I sabeu què? Encara era dolça i en posar-hi la boca per xuclar… en bufar sense voler el so que va fer la capseta (barrilet) la va espantar (SO). Però, va veure que si hi posava la mà sota la capseta, el so era diferent. Aleshores va posar un tub que tenia per allà, i sabeu què? Encara sonava molt millor!
Després de molts dies, la nena va decidir regalar aquella capseta (instrument que havia inventat) a la botiga de música del poble. L’home de la botiga, en Marcel, que era molt, molt intel·ligent, sempre estava inventant coses noves. Llavors, quan en Marcel va veure la capseta amb el tub va tenir una gran idea! Va inventar més parts per aquell instrument; un anell (abraçadora) i dos tubs, un per a cada mà (cos mà esquerra i cos mà dreta). Finalment, una boca (embocadura) perquè es pugui bufar millor i ja tenim un instrument complet.
QUE ÉS EL CLARINET!
Per complementar aquest cont trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts de la peça musical, Capriccio Nr.1, d’Ante Grgin i la clarinetista que s’escolta és Andrea Götsch.