Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre i, cada vegada que anava a veure’l, li agafava unes quantes fulles i se’n feia corones per jugar al rei del bosc. Pujava pel seu tronc, es gronxava en les seves branques i se li menjava les pomes. També hi jugava a corre-cuita. Quan ja estava cansat, s’asseia i s’adormia a la seva ombra. I el nen estimava a l’arbre… L’estimava molt, i l’arbre era feliç.
Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran…
I l’arbre, moltes vegades, se sentia sol. Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i li va dir:
– Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa’t en les meves branques, menja’t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues ben feliç.
– Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi. Vull comprar coses i passar-m’ho bé, vull diners. Me’n pots donar tu, de diners?
– Tan sols tinc fulles i pomes. Agafa les meves pomes noi i ves-les a vendre a la ciutat.
D’aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
Així doncs, el noi va tallar-li les branques i se’n va anar a construir la eva casa. I l’arbre era feliç. El noi hi va tornar durant molt de temps.
Un dia tornà al bosc i, l’arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
– Vine, noi, i juga.
– Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m’endugui ben lluny d’aquí. Em pots donar una barca?
– Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et farà feliç.
Així doncs, tallà el tronc, se’n feu una barca i se n’anà a navegar. I l’arbre era feliç… Però d’aquella manera, sabeu? I després de molt de temps, el noi va tornar al bosc.
– Ho sento, digué l’arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
– Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
– Ja no tinc branques, va dir l’arbre; ja no t’hi pots gronxar.
– Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
– Ja no tinc tronc, diguè l’arbre; ja no pots pujar-hi.
– Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
– Ho sento, diguè l’arbre; m’agradaria donar-te alguna cosa…però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento…
– No em calen massa coses ara, digué el noi. Tan sols busco, ara, un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
– Bé, va dir l’arbre, redreçant-se com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona. Seu i reposa.
I el noi ho feu. I l’arbre fou feliç.
Per escoltar la cançó fes clic en aquest reproductor: