J. S. Bach

Aquell matí Johann Sebastian Bach tocava l’orgue a l’església de Sant Tomàs, i quan va acabar, de seguida va pensar en la sorpresa que tenia preparada per a l’Anna, la seva dona, Per això, després de la missa, va sortir a corre-cuita dient:

-He d’embolicar el regal de l’Anna d’una manera ben especial!

Quan va arribar a casa va sentir que la seva dona assajava les cançons pel concert i va aprofitar per a demanar als seus fills que l’ajudessin a embolicar el regal. Van pujar tots a les golfes i allà, a més de trastos vells i baguls plens de coses, també hi havia antics instruments que havien format part de la família. Mentre en Johann Gottfried i la Catharina provaven de fer sonar un violí empolsinat i una arpa plena de teranyines, en Wilhelm, en Carl i el pare seleccionaven capses i caixes, les apilaven i les classificaven segons la mida.

A dalt a les golfes, Bach va perdre la noció del temps i, quan se’n va adonar, va sortir corrents perquè feia tard a l’assaig del cor de nens. A més de ser un gran compositor, Bach també feia de mestre de capella i aquell dia estava tan emocionat amb el regal de la seva dona, que li va costar mol concentrar-se. Quan va acabar l’assaig, va tornar a casa i va pujar de quatre en quatre els graons que duien a les golfes.

Els seus fills ja feia estona que havien embolicat el regal per a la seva mare. Van posar la capsa llarga i prima dins d’una capsa una mica més gran i aquesta dins d’una altra de més gran. Van anar col·locant una capsa dins d’una altra, fins que van fer un paquet tan gros que gairebé no passava per la porta. Ara, la sorpresa era a l’interior d’una capsa gegant, enorme, immensa!. Quan Bach va veure aquell paquet tan gros, es va posar les mans al cap i va riure. Després de sopar, però, el pare va dir:

-Ara és el moment.

Amb l’ajuda dels seus fills, va agafar aquella capsa immensa i va entrar com va poder a l’habitació, on l’Anna, sota la llum d’una espelma, copiava una partitura. La mare va veure entrar la capsa amb potes i encara no havia tingut temps de dir res que la família ja l’hi havia deixat damunt la taula. Amb els ulls expectant, l’Anna va preguntar:

-És per a mi això tan gros?

-Sí, és una sorpresa!-van contestar.

-I què deu ser?- va preguntar l’Anna emocionada.

Va ser llavors que els nens van començar a dir tot allò que havien imaginat mentre embolicaven el regal.

-Mama, aquí dins s’amaga un drac llegendari- va dir en Johann Gottfried.

-No,no és un drac. A dins hi ha un gegant que s’ha escapat del país de les coses enormes-va replicar en Wilhelm Friedemann.

L’Anna va desembolicar la caixa per veure la sorpresa, però a dins hi havia una altra capsa una mica més petita, d’una mida mitjana.

-Potser aquí s’amaga un lloro que repeteix les partitures perquè la mama no les hagi de copiar més – va dir en Carl Philipp Emanuel.

Després de no se sap quantes capses més, l’una a dins de l’altra, va sortir la capsa llarga i prima.

-Aquí dins potser s’amaga l’angelet que dorm cada nit sota el coixí. O potser la pipa vella de l’avi, o encara millor, el follet de la bona sort.

-Estic desconcertada! Què carai m’heu preparat?

-Si t’ho diem, no serà una sorpresa- van respondre.

Finalment l’Anna va obrir l’última capsa. De dins va sortir un llibre de color ver amb el llom i les cantoneres de cuir. Ella el va agafar dolçament i mentre passava el dit per damunt de les lletres va llegir:

-L’Àlbum d’Anna Magdalena Bach.

Era un quadern de música amb algunes danses, cançons i composicions que el seu martit i els seus fills li havien escrit perquè aprengués a tocar el clavicèmbal. La resta de pàgines encara estaven en blanc.

-Era un regal molt especial. Serà el meu diari musical! Hi escriuré les peces que vagi aprenent amb el clave! I sabeu què? També hi escriuré les meves cançons preferides i les que cantem en família! Gràcies a tots per la sorpresa- va dir, mentre els abraçava i els feia un petó.

AUTOR: Anna Obiols.

Editorial. Bellaterra Música Ed.

Aquesta entrada ha esta publicada en Compositors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.