En un poble molt i molt llunyà, anomenat El RITMPRAT hi havia un prat verd ple de flors, riuets, animalons… era fantàstic! En aquest lloc tant bonic hi havia un un arbre que floria unes poemes molt de color vermell. En aquell prat també hi havia uns animalons (Negres i corxeres). Uns caminaven fent (Ta, Ta, Ta…) Un dia un d’aquests que quan caminaven feien TA va pujar tota la muntanyeta en busca d’una preciosa poma vermella, però es va fer de nit, i el pobre TA no hi veia res. Llavors el TA molt trist es va estirar al terra i es va posar a dormir. L’endemà que ja era de dia se’n va anar cap a l’arbre, però va sentir uns plors. (Què havia passat?) A un altre TA li havia passat el mateix. Com que van més a poc a poc no li va donar temps d’arribar al pomer i se li va fer fosc. Aleshores els dos TA es van fer molt amics i un li va preguntar a l’altre.
– Saps que podem fer per anar més ràpid?
– No ho sé pas. – la va contestar el TA ploraner.
– Ja ho tinc! Ens ajuntarem llavors podrem anar més ràpid i no arribarem mai tard als llocs, que et sembla?
– Perfecte!.- Va exclamar el TA ploraner, però ja una mica més content.
Llavors els TAS es van convertir en TITIS i molts altres TA d’aquell prat al veure’ls també ho van voler fer així. Uns es van ajuntar d’altres no.
I aquesta és la història de la creació de les corxeres.
* possible ampliació= per la nit surten els silencis de negra.