En un poble molt llunyà, anomenat El ritmprat hi havia un prat verd ple de flors, animalons… era fantàstic! En aquest lloc tan bonic hi havia un arbre que floria unes pomes de color vermell. 
En aquell prat també hi havia uns animalons (Negres i corxeres). Uns caminaven fent (Ta, Ta, Ta…). Un dia un d’aquests que quan caminaven feien TA va pujar tota la muntanya a la recerca d’una preciosa poma vermella, però es va fer de nit, i el pobre TA no hi veia res. Llavors, el TA molt trist es va estirar a terra i es va posar a dormir. L’endemà que ja era de dia se’n va anar cap a l’arbre, però va sentir uns plors. (Què havia passat?) A un altre TA li havia passat el mateix. Com que van més a poc a poc no va tenir temps d’arribar al pomer i se li va fer fosc. Aleshores, els dos TA es van fer amics i un li va preguntar a l’altre.
– Saps què podem fer per anar més de pressa?
– No ho sé pas. – li va contestar el TA ploraner.
– 
Ja ho tinc! Ens ajuntarem i llavors podrem anar més de pressa i no arribarem mai tard als llocs. Què et sembla?
– Perfecte! – va exclamar el TA ploraner, però ja una mica més content.
Llavors, els TAS es van convertir en TITIS i molts altres TA d’aquell prat en veure’ls també ho van voler fer així.
I aquesta és la història de la creació de les corxeres.
* possible ampliació= per la nit surten els silencis de negra.
Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment d’1 minut sobre una combinació de sons rítmics de negra i corxera.