Director

Els habitants d’un poble llunyà estan molt tristos perquè no saben fer música i es moren de ganes de tocar i ballar. Saben que la música fa molta companyia i que ballar és molt divertit. Per això un dia es reuneixen per veure què hi poden fer. Rumia que rumiaràs, decideixen encarregar als més viatgers (el triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i a un altre plateret) que vagin a córrer món a aprendre a fer música.

Al cap d’uns quants dies de donar voltes, els viatges del país sense música arriben a unes altres terres, Allà jo viuen les trompetes, els saxofons, les flautes, les tenores, els trombons, etc. Una trompeta els explica que havien arribat al país del vent, ja que fan música gràcies a l’aire.

El triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i a un altre plateret, proven de tocar i es posen a bufar i bufar, però no sortia res. No tenen aire!!

Decebuts, els viatgers del país sense música es tornen a posar en camí i al cap d’uns quants dies arriben a unes terres molt llunyanes. Allà viuen les guitarres, les arpes, els violins, les violes, etc. Una guitarra els explica que allà fan música amb gràcies a les cordes que tenen.

El triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i a un altre plateret. Però de seguida veuen que no tenen cordes, Per a animar-se comencen a fer-se pessigolles. Rient i rient la vaqueta d’acer donà un cop al triangle i…Es van adonar que havien fet música!! Engrescats, continuen tocant i aquella música els va fer vindre moltes ganes de ballar. Aleshores, els altres també s’aparellaren. Un plateret amb un altre plateret, el pandero amb la baqueta de fusta, i tots vinga a tocar i ballar.

De tant contents que estaven van anar a viatjar a un altre país, on trobaren un home que plorava molt, era el director del poble, però s’havia quedat sense músics. Llavors, el triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i a un altre plateret; li van dir que ells havien viatjar per tot el món i que havien descobert molts i molts instruments pel camí. Li van dir que perquè no estigues tan trist el portarien a veure a tots els instruments per si volien tocar amb ell. El director es va eixugar totes les llàgrimes, va fer un salt d’alegria i els i digué: Quina bona idea! Sou fantàstics! Som-hi! Així doncs, es van posar les motxilles, el director agafà la seva batuta, i fan fer camí.

Per fi, el director després de voltar per tot el món va poder tornar a tenir la seva pròpia orquestra. Van fer tants i tants concerts que van fer la orquestra més famosa i amb més diversitat del món.

Els comentaris estan tancats.