El director i els viatgers del país sense música

PLATERETS, PANDERO, TRIANGLE, BAQUETA DE FUSTA I DE METALL

Els habitants d’un poble estan tristos perquè no saben fer música i es moren de ganes de tocar i ballar. Saben que la música fa molta companyia i que ballar és divertit. Per això un dia es reuneixen per veure què hi poden fer. Decideixen encarregar als més viatgers (el triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i un altre plateret) que vagin a córrer món a aprendre a fer música.

CLARINET, TROMPA I TROMPETA

Al cap d’uns quants dies, els viatgers del país sense música arriben a unes altres terres. Allà viuen els clarinets, les trompes i les trompetes. Un clarinet els explica que havien arribat al país del vent, ja que fan música gràcies a l’aire.

Els viatgers del país sense música proven de tocar i es posen a bufar i a bufar, però no sortia res. No tenen aire!

VIOLÍ, GUITARRA I ARPA

Decebuts, els viatgers del país sense música es tornen a posar en camí i al cap d’uns dies arriben a unes terres. Allà viuen les guitarres, les arpes i els violins. Una guitarra els explica que allà fan música amb les cordes que tenen.

Els viatgers del país sense música de seguida veuen que no tenen cordes. Per animar-se comencen a fer-se pessigolles. Rient i rient la baqueta d’acer dona un cop al triangle i s’adonen que havien fet música!! Engrescats, continuen tocant i aquella música els va fer vindre ganes de ballar. Aleshores, els altres també s’aparellaren. Un plateret amb un altre plateret, el pandero amb la baqueta de fusta, i tots vinga a tocar i ballar.

De tan contents que estaven van anar a viatjar a un altre país, on trobaren un home que plorava, era el director del poble, però s’havia quedat sense músics. Llavors, els viatgers del país sense música; li van dir que ells havien viatjat per tot el món i que havien descobert molts instruments pel camí. Li van dir que perquè no estigués trist el portarien a veure a tots els instruments per si volien tocar amb ell. El director es va eixugar totes les llàgrimes, va fer un salt d’alegria i els hi digué: Quina bona idea! Sou fantàstics! Som-hi! Així doncs, el director agafà la seva batuta, i van marxar tots junts.


Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts d’una combinació de sons d’instruments de percussió que són els viatgers del país sense música (triangle, platerets i pandero).

Els comentaris estan tancats.