Notes Musicals

Saps que les notes musicals es diuen DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI?

És important que ho sàpiguis per poder entendre el que t’explicaré.

I què t’explicaré? El que li va passar un dia al grill Ignasi.
El dia que l’Ignasi va complir anys, els seus amics li van fer uns preciosos regals, però de tots, el que més li va agradar va ser la guitarra que li va portar el cuc Esteve.
Era preciosa, de color vermell i guarnida amb estrelletes. Mai va existir una guitarra igual…però saps una cosa? Per molt que l’Ignasi la toqués i toqués, no sortia cap so! cap nota musical sortia per buscar-ne una altra i, així, agafades totes de les mans, formar melodies a l’aire…

- No pot ser! – va dir l’Esteve-. L’he comprada nova!
- Ha vingut tarada! – va dir l’Ignasi amb ganes de posar-se a plorar- I ara què?
- Ara, ara… Jo ho solucionaré! Espereu-me que d’aquí a una estoneta torno – va afirmar l’Esteve i va marxar.

El cuc va buscar una bosa i, disposat a trobar notes musicals, va començar a caminar per tot arreu. De sobte, es va trobar amb un canari que cantava a la seva gàbia una cançó preciosa. L’Esteve es va apropar i li va preguntar:

- Senyor canari, em regala una nota musical per a la guitarra de l’Ignasi que no sona?
- I tant! Aquí en tens dues! – li va dir, i li va regalar un DO i un RE.
- Moltes gràcies!- va dir l’Esteve tot posant les notes a la seva bosseta i va seguir caminant.

Al cap d’una estoneta es va trobar amb una cigarra. Parada sobre una branca cantava i cantava…

- Escolti, senyora Cigarra! Que em regala una nota musical per a la guitarra de l’Ignasi que no sona?
- Oi tant! Te’n dono dues – i li va regalar un MI i un FA.

Molt content, el cuc les va guardar a la bosseta i va seguir caminant.

De cop, va passar per allà un grill que li estava cantant una cançó a la seva nòvia…

- Senyor grill! Em regala una nota musical per a la guitarra de l’Ignasi que no sona?
- I tant que sí! però només una perquè aquesta cançó m’ha de sortir preciosa… Et regalo un SOL!
- Gràcies!- va dir l’Esteve-. La va guardar i se’n va anar de seguida (per no molestar).

- Només em falten dues notes!! Qui me les donarà? Qui me les donarà? Pensava i pensava l’Esteve…

De cop i volta va escoltar una dolcíssima cançó de bressol que sortia per una finestra… L’Esteve va treure el cap i va veure una mare que cantava per a que el seu fillet s’adormís. Les notes de la cançó suraven per l’aire i per sobre del cap del cuc. En veu baixa, l’Esteve va preguntar:

- Senyoretes notes, alguna de vosaltres pot venir a viure a la guitarra de l’Ignasi que no sona?
- Venim nosaltres dues! -van dir un LA i un SI, i es van acomodar soles dins de la bossa.
- Ja està! No en falta cap! – va dir feliç l’Esteve i va sortir corrents corrents cames ajudeu-me!

Mentrestant, l’Ignasi s’havia quedat adormit esperant al seu amic. L’Esteve va aprofitar i va obrir la bossa. Les set notes musicals es van arraulir cada una a les cordes de la guitarra. I així acaba aquest conte.

Els comentaris estan tancats.