Trompeta

Hi havia una vegada en un país molt llunyà on hi vivia una trompeta màgica, les notes de la qual ressonaven pertot arreu, asseguraven felicitat i alegria per a tots. Però un dia, la trompeta va desaparèixer i tot es va sumir en la tristesa. Ningú va fer res, excepte una nena, la Maria que va marxar decidida a la recerca de la Trompeta. Va preguntar pertot arreu, als veïns, als pobles del costat…

- Heu trobat la trompeta màgica?

Però no hi havia resposta, ningú no sabia on era la trompera màgica. Però un dia un nen li va dir a la Maria:

- Veus allà dalt d’aquella muntanya? Allà diuen que hi viu un savi que ho sap tot.

Maria molt decidida al dia següent,  va emprendre aquell caminet cap a on deien que hi vivia el savi. Després d’unes hores pujant, la Maria ja molt cansada va seure i es va posar a plorar, gairebé ja no tenia forces per seguir pujant. (música) Van passar uns minuts i Maria sentir una melodia molt dolça que sortia d’un forat a la paret de la muntanya. Aleshores amb molta força va començar a córrer cap a la música i efectivament allà es va trobar amb el savi. Aquest li donà aigua i unes pastes perquè recuperes les forces. El savi li va explicar a la Maria que la trompeta estava  en el Pou de les Ombres, i li va donar un violí que havia de ser-li útil.

La mateixa tarda quan la Maria ja havia baixat de la munyanta se’n va anar cap al Pou u allà, va trobar al costat del mateix alguns músics, tocant malenconioses melodies, i es va unir a tocar amb ells. Però en sentir aquella música tristona, es va adonar que ningú, i menys la Trompeta, voldria sortir del pou amb aquell ambient. Així que va començar a tocar la música més alegre que va poder, sense descans, fins a animar als músics, i tots junts van alegrar tant el lloc que la mateixa Trompeta va sortir del Pou més animada que mai, portant de nou l’alegria a tot el país. Allí, la nena va comprendre el valor de regalar Alegria com a millor remei per tots els que estan tristos. I des de llavors, en aquell país, tot el que veu algú trist, li dedica la millor dels seus somriures amb una mica de música.

Aquesta entrada ha esta publicada en Vent metall. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.