Hi havia una vegada en un país molt llunyà on vivia una trompeta màgica, les notes de la qual ressonaven pertot arreu, asseguraven felicitat i alegria per a tots. Però un dia, la trompeta va desaparèixer i tot es va sumir en la tristesa. Ningú va fer res, excepte una nena, la Maria, que va marxar decidida a la recerca de la trompeta. Va preguntar pertot arreu, als veïns, als pobles del costat…
– Heu trobat la trompeta màgica?
Però no hi havia resposta, ningú no sabia on era la trompeta màgica. Llavors, un dia un nen li va dir a la Maria:
– Veus allà dalt d’aquella muntanya? Allà diuen que hi viu un savi que ho sap tot.
L’endemà, la Maria molt decidida, va emprendre aquell caminet cap a on deien que hi vivia el savi. Després d’unes hores pujant, la Maria ja molt cansada, va seure i es va posar a plorar, gairebé ja no tenia forces per continuar pujant. Van passar uns minuts i la Maria va sentir una melodia molt dolça que sortia d’un forat de la paret de la muntanya. Aleshores amb molta força va començar a córrer cap a la música i efectivament allà es va trobar amb el savi. Aquest li va donar aigua i unes pastes perquè recuperes les forces. El savi li va explicar a la Maria que la trompeta estava en el Pou de les Ombres.
La mateixa tarda quan la Maria ja havia baixat de la muntanya se’n va anar cap al Pou. Allà, va trobar alguns músics tocant malenconioses melodies, i es va unir a tocar amb ells, amb una branca que havia trobat a terra. Però en sentir aquella música trista, es va adonar que ningú, i menys la trompeta, voldria sortir del pou amb aquell ambient. Així que va començar a tocar la música més alegre que va poder, sense descans, fins a animar als músics. Tots junts van alegrar tant el lloc que la mateixa Trompeta va sortir del Pou, més animada que mai, portant de nou l’alegria a tot el país. Allà, la nena va comprendre el valor de regalar alegria com a millor remei per tots els que estan tristos. I des de llavors, en aquell país, tot el que veu algú trist, li dedica la millor dels seus somriures amb una mica de música.
Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts de la peça musical, Time After Time, de Chet Baker i la trompetista que s’escolta és Marina Glass.