Contacontes. Ofici necessari – Paloma Arenós

Contacontes. Ofici necessari (DIARI ARA)

“Hi havia una vegada un rei que estava encaparrat, com tots els reis dels contes, a casar la seva filla, una bonica princesa…” “I quan vaig entrar a la llibreria, tots els llibres estaven ben xops i havien perdut les lletres, que suraven per l’aigua com formigues…” Aquests són dos extractes d’alguns dels centenars de contes que cada dia s’expliquen en diferents punts del territori -escoles, places, biblioteques, teatres, jardins i fins i tot algun forn de pa- amb un estil únic i personal. En l’àmbit domèstic queden en mans dels avis, pares o altres parents, mentre que si s’obre més el focus són la feina habitual dels contacontes o narradors orals, un ofici més necessari que mai, segons reivindiquen els protagonistes d’aquesta història.

Ara, més que mai, el nostre és un ofici necessari per al món en què vivim. Estem molt sotmesos a la cultura audiovisual, els nens -i també els adults- estan enganxats B.S. a la pantalla -la tele, l’ordinador, consoles, mòbils…- i tot és molt individualista. I sovint quan es comparteix es fa virtualment”, exposa el contacontes Blai Senabre, president de l’Associació de Narradores i Narradors de Catalunya (ANIN). “Els narradors rescatem una tasca que s’ha fet tota la vida: la transmissió del saber de manera oral, i la compartim en grup. En rotllana, interrelacionem històries i contactem amb la mirada i els sentiments del públic. D’aquesta manera donem sentit al perquè de les coses, sigui real o imaginari. El que m’interessa és el fet de comunicar-te i fer-ho de viva veu”, afirma Senabre.

Primer contacte

Blai Senabre es va apropar al món de la narració després d’haver participat en un grup de teatre a Altea (Alacant), el seu poble natal. “Era el Nadal del 1995 i ens van dir que feia falta un contacontes i, sense pensar-m’ho, m’hi vaig llançar. De petit sempre em quedava escoltant els veïns, la gent gran, que a l’estiu sortien a prendre la fresca i explicaven històries apassionants. És un record que m’agrada molt de la meva infància, amb una manera de fer molt mediterrània, que he escollit com a feina i em fa molt feliç”, afirma. En aquests 17 anys de trajectòria, l’alacantí veí de Barcelona assegura que “l’humor sempre ha estat present” en les seves narracions orals, perquè és intrínsec al seu caràcter. “Llegeixo molt, trio les històries, les passo pel meu filtre i les faig meves. Sempre intento donar-los un punt d’alegria, encara que estigui explicant alguna cosa molt profunda o trista. El públic -siguin nens o adults- agraeix que hi hagi punts de distensió”, detalla.

Per a l’abril, Senabre està organitzant la desena edició del festival de narració oral Encontes d’Altea (www.encontes.es), que per primer cop durarà 10 dies. “La crisi ens afecta econòmicament, però estem buscant diferents aliances amb els pobles veïns i amb el sector privat per oferir aquesta llargada extra d’un festival amb un 50% de narradors en català i l’altra meitat en castellà, on l’espai públic, les places, els parcs, són els espais protagonistes”.

Orígens diversos

D’històries n’hi ha de grans i petites, de grans fites o de petites intimitats. Històries que es narren en diferents llengües, que han sobreviscut al pas del temps i que captiven generació rere generació. Històries que es mantenen per ser contades a cau d’orella o en una rotllana plena de petits caps amb els ulls ben oberts que no perden el fil d’aquell fet màgic que els estan explicant. D’històries n’hi ha milers i ben diverses. Com de contacontes -o cuenteros , com en diuen a l’Amèrica Llatina-. N’hi ha d’amateurs i de professionals. Dels que els molesta aquest nom i s’anomenen narradors orals “per evitar l’etiqueta reduccionista del públic infantil” o dels orgullosos de ser contacontes. N’hi ha tanta varietat com de les diferents professions de procedència: periodistes, educadors, escriptors i fins i tot científics i algun metge. És un ofici per a tothom que tingui ganes d’explicar històries i sàpiga empatitzar amb els que l’escolten.

Pep Duran és llibreter i va ser un dels fundadors l’any 1975 de la mítica llibreria Robafaves de Mataró. A més, des de fa tres dècades és traginer de contes, com li agrada presentar-se. Del 22 al 24 d’octubre ha participat en el III Congrés Nacional de Biblioteques Públiques de Colòmbia per formar bibliotecaris en una manera “ben especial” d’explicar contes. Colòmbia és un país on viatja sovint i des d’on explicava la seva manera de treballar: “Conto a partir d’àlbums il·lustrats. Ho faig amb els llibres a la mà per reforçar el vincle que uneix l’oralitat amb la lectura”, precisa. “La meva professió de llibreter -diu- em permet conèixer les novetats del món editorial i la meva pràctica de contacontes la poso al servei d’aquells llibres que m’emocionen, tant per la forma com pel contingut”. Una bona combinació que uneix les seves dues passions.

Duran acompanya la seva càlida veu “amb objectes, amb personatges de contes en forma de ninos, amb metàfores guardades en caixes, amb maletes plenes de secrets i tresors que, igual que els llibres, necessiten obrir-se per assaborir-ne el contingut”, assegura.

Contes amb xocolata

I així se’l veurà els dijous 8 de novembre i 13 de desembre a partir de les sis de la tarda al Forn Boix (www.fornboix.com ) del carrer Hospital de Barcelona. Duran participa en una iniciativa innovadora impulsada per les germanes Assumpta i Anna Boix i que els va proposar un client, l’Eladio, amic de tots els implicats. “A l’estiu, després de pensar-hi una mica, vam veure el projecte clar: sessions mensuals de contes a càrrec de Pep Duran, amb llibres il·lustrats per Carme Solé  (diari Vendrell i berenar gratuït per a la canalla, el tradicional pa amb xocolata, que fem nosaltres”, detalla l’Assumpta. “Les dues primeres cites han anat molt bé. La primera va ser màgica, ja que nens i adults vam quedar atrapats en la manera que té el Pep d’explicar històries”, diu. I no descarta ampliar les sessions al 2013, perquè “és un acte senzill però molt maco que ajuda els nens petits a introduir-se en el món dels contes i de la lectura”, conclou.

PALOMA ARENÓS | Actualitzada el 03/11/2012 00:02

FONT

http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/Contacontes-Ofici-necessari_0_803919609.html

Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.