Sabies que les cordes de les guitarres es diuen: MI, SI, SOL, RE, LA i MI?
És important que ho sàpigues per poder entendre el que t’explicaré. I què t’explicaré? El que li va passar una vegada al grill Ignasi.
El dia que l’Ignasi va complir anys, els seus amics li van fer magnífics regals, però de tots, el que més li va agradar va ser la guitarra que li va portar el cuc Martí. 
Era preciosa, de color vermell. Mai havia existit una guitarra igual, però… Saps una cosa?
– No pot ser! – va cridar en Martí. – La vaig comprar nova!
– Està trencada! – va dir l’Ignasi amb ganes de plorar – I ara?
– Ara… ara… Jo ho solucionaré! Espera’m que d’aquí una estoneta torno – va afirmar en Martí i se’n va anar.
El cuc va buscar una bossa i disposat a trobar les cordes va començar a caminar per tots costats.
De sobte, es va trobar amb un canari que cantava des de la seva gàbia.
En Martí es va apropar i li va preguntar:
– Senyor canari, em regala una corda per a la guitarra del meu amic Ignasi que no sona?
– Com no! Un parell! – li va dir i li va regalar un MI i un SI.
– Gràcies! – va dir en Martí, va posar les cordes en la bossa i va seguir el seu camí.
Al cap d’unes hores, es va trobar amb un pardalet que estava parat sobre una branca cantant.
– Perdoni, pardalet! Em regala una corda per a la guitarra del meu amic Ignasi que no sona?
– Com no! Te’n dono un parell! – i li va regalar un SOL i un RE.
Molt content el cuc Martí se les va guardar en la bossa i va continuar caminant.
De sobte, va passar al costat d’una marieta que estava cantant una cançó.
– Senyora Marieta – va dir el Martí. – Em regala una corda per a la guitarra del meu amic Ignasi que no sona?
– Com no! Et regalo un LA!
– Gràcies! – va dir el Martí. La va guardar i se’n va anar de seguida.
“Només falta una corda! Qui me la donarà?”, pensava en Martí.
Tot d’una, va sentir sortir d’una finestra una dolça cançó de bressol.
En Martí va treure el cap i va veure una mare que cantava per al seu nadó dormís. En veu baixa el Martí li va preguntar:
– Senyoreta, em regala una corda per a la guitarra del meu amic Ignasi que no sona?
– Sí – va dir la mare. – Et dono el Mi.
– Gràcies – va dir feliç en Martí i va sortir corrent de puntetes.
Mentrestant, l’Ignasi s’havia quedat adormit esperant al seu amic.
El Martí va aprofitar i va obrir la bossa. Les cordes es van acomodar una per una en la guitarra. I així acaba aquest conte.
Ah! Si alguna nit calorosa, obriu la finestra i escoltes la cançó d’un grill, segur, però segur, que és l’Ignasi amb la seva guitarra vermella.
Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts i 40 segons de la peça musical, Lágrimas, de Francisco Tárrega i la guitarrista que s’escolta és Paola Hermosín.