Guitarra

Sabies que les notes musicals es diuen: DO RE EL MEU FA SOL LA SI?

És important que ho sàpigues per poder entendre el que et vaig a explicar.I què et vaig a explicar? El que li va passar una vegada al grill Ignasi.
El dia que Ignasi va complir anys, els seus amics li van fer magnífics regals, però de tots, el que més li va agradar va ser la guitarra que li va portar el cuc Martí. Era preciosa, de color vermell i decorada amb estrelletes. Mai havia existit una guitarra igual, però… Saps una cosa? Per més que l’Ignasi la tocava i tocava no sortia cap so!, cap nota musical sortia per buscar a una altra nota…
—No pot ser! —va cridar Martí—. La vaig comprar nova!
—Va venir trencada! —va dir Ignasi amb ganes de posar-se a plorar— I ara?
—Ara… ara… Jo ho vaig a solucionar! Espera’m que d’aquí una estoneta torno—va afirmar en Martí i se’n va anar.
El cuc va buscar una bossa i disposat a trobar notes musicals va començar a caminar per tots costats.
De sobte es va trobar amb un canari que cantava des de la seva gàbia, una cançó preciosa.
En Martí es va apropar i li va preguntar:
—Senyor canari, em regala una nota musical per a la guitarra del meu amic Ignasi que no sona?
—Com no! Un parell! —li va dir i li va regalar un DO i un RE.
—Gràcies! —va dir en Martí, va posar les notes en la bossa i va seguir el seu camí.
Al cap d’unes hores només es va trobar amb una pardalet. Parat sobre una branca cantava i cantava…
—Perdoni, pardaleta! Em regala una nota musical per a la guitarra del meu amic l’Ignasi que no sona?
—Com no! te’n dono un parell! —i li va regalar un EL MI i un FA.
Molt content el cuc Martí se les va guardar en la bossa i va seguir caminant.
De sobte, va passar al costat d’un grill que estava cantant-li una cançó a la seva estimada…
—Senyor Grill —va dir Martí—. Em regala una nota musical per a la guitarra del meu amic l’Ignacio que no sona?
—Com no!, Et regalo un SOL!
—Gràcies! —va dir Martí. La va guardar i es va anar de seguida (per no molestar).
“Només falten dues notes! Qui me les donarà? Qui me les donarà?”, pensava en Martí tot content. Pensava… pensava…
De sobte va escoltar sortir d’una finestra una dolça cançó de bressol.
En Martí va treure el cap i va veure una mare que cantava perquè el seu nadó dormís.
Les notes de la cançó suraven per l’aire. En veu baixa Martí els va preguntar:
—Senyoretes Notes, alguna de vostès pot venir a viure a la guitarra del meu amic l’Ignasi que no sona?
—Anem nosaltres dues! —van dir un LA i un SI, i es van acomodar soles dins de la bossa.
—Llest! No en falta cap! —va dir feliç en Martí i va sortir corrent de puntetes.
Mentrestant, l’Ignasi s’havia quedat dormit esperant al seu amic Martí.
Martí va aprofitar i va obrir la bossa. Les set notes musicals es van acomodar una per una en les cordes de la guitarra. I així acaba aquest conte.
Ah! Si alguna nit calorosa, obriu la teva finestra i escoltes la cançó d’un grill, segur però segur, que és l’Ignasi amb la seva guitarra vermella.

Aquesta entrada ha esta publicada en Corda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.