Vet aquí una vegada en un poble molt llunyà hi vivia un homenet molt trempat
que no parava de voltar; tot el poble el coneixia pel seu sentit de l’humor, i per la seva alegria. Un dia decidí anar al bosc a escoltar els ocells, mentre ell els tocava el seu estimat violí
. Els ocellets i el violí mantenien llargues converses, però de sobte, mentre tocava el seu violí, va començar a nevar, com mai haguéssiu vist. L’homenet va començar a caminar pel bosc tot buscant un refugi on poder dormir. En entrar, es va estirar i va guardar el seu violí en un armari secret perquè ningú li pogués agafar. L’endemà al matí quan es va llevar va voler sortir, però la porta havia quedat tapada per la neu. Així doncs, es va quedar en aquest petit refugi tot l’hivern. Per sort portava el seu millor amic, el violí. De tant que el tocava i de tant que assajava, se li van anar trencant totes les cordes, totes menys una. Llavors va inventar un sistema per poder tocar totes les notes de l’escala amb una sola corda, passant els dits per tot el batedor. D’aquesta manera inventava moltes melodies. Quan va arribar la primavera, i va poder tornar al seu poble, va revolucionar la tècnica de tocar el violí; i ho va fer tant i tan bé que es va fer famós arreu del món.
Per complementar aquest conte trobareu en el següent enllaç un recurs musical. Com és una eina complementària es pot fer servir abans, durant o després de la lectura, quan vosaltres considereu adient. L’audició és un fragment de 2 minuts de la peça musical, 2n moviment “Andante” de la Simfonia No. 94 en G Major “Sorpresa”, de Franz Joseph Haydn i la violinista que s’escolta és Manaka Matsumoto.