Violí

Hi havia una vegada en un poble molt llunyà, hi vivia un homenet molt trempat que no parava de voltar; tot el poble el coneixia pel seu sentit de l’humor, i per la seva alegria. Un dia decidí anar al bosc a escoltar els ocells, mentre ell els tocava el seu estimat violí. Els ocellets i el violí mantenien llargues converses. Però de sobte, mentre tocava el seu violí, va començar a nevar, com mai haguéssiu vist. L’homenet va començar a caminar pel bosc tot buscant un refugi on poder dormir. Hi ha entrar, es va estirar i va guardar el seu violí en un armari secret, perquè ningú li pogués agafar. Al matí següent quan es va llevar va voler sortir, però la porta havia quedat tapada per la neu. Així doncs, es va quedar en aquest petit refugi tot l’hivern. Per sort portava el seu millor amic, el violí. De tant que el tocava i de tan que assajava, se li van anar trencant totes les cordes, totes menys una. Llavors va inventar un sistema per poder tocar totes les notes de l’escala amb una sola corda, passant els dits per tot el màstil. D’aquesta manera inventava moltes melodies. Quan va arribar la primavera, i va poder tornar al seu poble, va revolucionar la tècnica de tocar el violí; i ho va fer tant i tant bé que es va fer famós a arreu del món.

Aquesta entrada ha esta publicada en Corda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.